Olvan es un poble petit i som quatre gats. El que més em sobte es que sent tant pocs no ens escoltem els uns als altres. Tothom es vol escoltar només a ell mateix. Perquè no deixem de xerrar, obrim les orelles, escoltem i intentem aprendre dels altres?. Tothom s’omple la boca de la seva vocació esquerrana i social. Assemblees, pamflets, mobilitzacions veïnals, associacions, manifestos. Molt de soroll però malauradament poques nous. En el fons, moltes paraules i molt pocs fets. Hi ha però una persona que sempre té en les seves paraules els altres i per aquest motiu més d’una vegada l’he sentit criticat. Si, si, criticat perquè parla dels que no volem veure ni sentir, dels que no tenen res. Perquè critica els que tenen molt i no pensen en els altres. Criticat perquè parla d’aquestes coses a l’església. Si, si, del mossèn parlo. De mossèn Urbici. Les poques vegades que l’he sentit sempre m’han sorprès dues coses. La primera que el sermó el porta preparat. Serà millor o pitjor, ens podrà agradar més o menys, però sempre porta un parell de fulls manuscrits. Que fàcil seria xerrar i improvisar 5 minuts sobre la lectura del diumenge sabent que només l’escoltaran una dotzena de persones mal contades. Doncs no, siguin una dotzena o mitja, ell sempre porta el sermó preparat com si tot el poble estigues present. La segona, que mai hi falta una espurna de crítica social. De posar de relleu que som uns afortunats. De demanar per els que no tenen res. De fer-nos veure que qui menys té es qui menys demana. Que hauríem de pensar més en els afamats, el pobres, els immigrants, els malalts, els iaios, els que estan sols, els qui no demanen, els qui no es queixen, els que pateixen. Perquè no deixem un dia de xerrar i anem a escoltar? Perquè no deixem un dia de fer assemblees i anar a la reunió de la associació i anem a escoltar? Perquè no deixem un dia de publicar l’article independentista i de la creuada contra l’espanyolisme i publiquem el sermó del mossèn?…. Poder perquè ens adonarem que no fem res realment important? Important per els altres és clar!. Poder perquè serà massa evident que si no fem res no passa res? Que res del que fem te realment cap transcendència?. Que ningú ens trobarà a faltar?. Poder perquè serà massa evident que el que hem de fer es el que NO fem? Be, jo si que he de reconèixer que si fes el que sol dir el mossèn en els seus sermons, em sentiria molt mes bé. Els altres, poder que deixin algun dissabte de fer que solen fer i que vagin a escoltar. No per parlar mes s’és mes d’esquerres. Menys soroll i mes nous!!
